Vi de la Terra Illes Balears
Vi amb Indicació Geogràfica Protegida obtingut exclusivament de raïm de les Illes Balears.
Zona de producció i elaboració
L'àrea de producció, elaboració i embotellat dels vins emparats amb la Indicació Geogràfica Protegida "Illes Balears", comprèn totes les illes que conformen la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Descripció
Els vins aptes per a la comercialització són vins nets, amb aromes franques identificatives de les varietats del raïm de procedència. Els vins blancs són de color groc pàl·lid a daurat; aromàtics, hi predominen les aromes de fruitals o florals, equilibrats, amplis i frescos.
Els vins rosats són de color rosa pàl·lid a rosa ataronjat, brillants i transparents, amb predomini de les aromes primàries. Els vins negres són de capa elevada, amb una aroma potent i rics en tanins. La fase aromàtica es caracteritza per la presència de fruites vermelles. En boca són rodons i amb cos.
Característiques fisicoquímiques:
Procés d’elaboració
Les varietats de vinya utilitzades per a l'elaboració de vi amb indicació geogràfica protegida Illes Balears procedeixen exclusivament de les següents varietats de l'espècie Vitis vinifera:
- Raïm negre: manto negre, cabernet sauvignon, callet, fogoneu, merlot, monastrell, sirà, ull de llebre i pinot negre.
- Raïm blanc: prensal, chardonnay, macabeu, malvasia aromàtica, moscatell d'Alexandria, moscatell de gra menut, parellada, riesling, sauvignon blanc i viognier.
Les pràctiques de cultiu de les vinyes destinades a produir vi amb indicació geogràfica protegida Illes Balears són les tradicionals que tendeixen a aconseguir veremes de la millor qualitat.
La densitat de plantació de les vinyes és com a màxim de 5.500 ceps per hectàrea.
La graduació alcohòlica volumètrica natural mínima del raïm destinat a elaborar vi amb indicació geogràfica protegida Illes Balears és de 10% vol. per a les varietats blanques i del 10,5% vol. per a les varietats negres.
Les pràctiques d'elaboració es porten a terme de manera controlada, amb l'objectiu que el vi resultant mantingui els atributs fisicoquímics i organolèptics característics de la indicació geogràfica protegida Illes Balears. En aquest sentit, s'apliquen les pressions adequades per a l'extracció del most i la separació de les pinyolades, de manera que el rendiment no sigui superior a 70 litres de vi per cada 100 kg de verema.
De manera excepcional, en determinades campanyes i motivadament l’autoritat competent podrà incrementar el rendiment fins a 74 litres de vi per cada 100 kg de verema.
Acreditació històrica
El cultiu de la vinya, l'elaboració i el consum de vi tenen una gran tradició a les Illes Balears. Possiblement l'activitat vitivinícola s'inicia a les Illes Balears al segle VII aC, durant la presència dels fenicis. En l'etapa d'ocupació romana es va produir l'expansió i el desenvolupament del cultiu. Les primeres referències documentades de l'elaboració i qualitat dels vins de la zona, daten del segle I de l'era cristiana. Gai Plini, qui va exercir de procurador romà a Hispania al voltant de l'any 73 dC, en l’obra Historiae Naturalis, llibre XIV compara els vins de Balears amb els millors d'Itàlia.
Durant la dominació àrab, el cultiu de la vinya no va desaparèixer, es va continuar conreant, fins i tot es va millorar amb els sofisticats sistemes de regadiu inventats pels àrabs.
Durant l'edat mitjana, cal destacar que al segle XIV el rei i el capítol catedralici posseïen els seus propis cellers, i durant els segles XV i XVI el cultiu de la vinya va proporcionar ocupació a gairebé la totalitat dels habitants del municipi d'Inca i voltants.
Al segle XVIII la vinya va viure una època de prosperitat, i va passar d'una producció de 88.000 hl l'any 1777 a 335.331 hl l'any 1802. El 1513 Alonso de Herrera, reconegut enginyer agrònom i escriptor, publicà Agricultura General què descriu "els vins que corren actualment en el comerç en l’àmbit mundial", i destaca: "Els vins de Balears conserven la seva fama des del temps dels romans".
El 1862 va aparèixer la plaga de la fil·loxera a França, gran consumidora de vi. Per això, França es veié obligada a la importació massiva de vins (d'Espanya i d'Itàlia) per poder atendre la demanda interna. Aquest fet va accelerar la implantació de vinya a totes les illes, i entre el 1865 i el 1890 es va aconseguir el període de màxima esplendor de la producció de vi a les Illes Balears.
El segle XIX varen tenir lloc grans exportacions de vins de les Illes Balears a França. L'any 1891 en van embarcar, des dels ports de Palma, Porto Colom i Alcúdia, un total de gairebé 50 milions de litres, principalment en direcció a França i a la Península. El reconeixement de la qualitat a nivell exterior del vi de les "Illes Balears" es va posar de manifest durant el segle XIX, amb motiu de la celebració de diferents exposicions universals. O. Giralt (1990) destaca que a l'exposició Universal de Londres (1862) diversos vins de Balears van rebre mencions honorífiques.
En la dècada dels anys 90 els viticultors i vinicultors de les Illes Balears varen dedicar els seus esforços a obtenir una millora de la qualitat del vi. La major atenció i cura dels cultius, com també la renovació tecnològica dels cellers, van fer d'aquest període un dels millors moments del sector a Balears.
Vincle amb la zona
Les característiques químiques i organolèptiques específiques del vi les ha impreses el medi geogràfic al llarg dels anys.
Els sòls són rics en sediments calcaris i arens silicis vermells que donen lloc a sòls bruns o vermellosos. El clima balear és una varietat insular del clima mediterrani. Les temperatures són moderades, especialment les mínimes. Les precipitacions mitjanes anuals són molt heterogènies en relació a les distintes èpoques de l'any coincidint, a l'època estival, les màximes temperatures amb les menors precipitacions.
Les aromes franques i afruitades, el cos i l'equilibri són característiques organolèptiques que marquen el caràcter del vi de les Illes Balears, i són matisos deguts fonamentalment al medi geogràfic. Pel que fa a la composició química destaca la riquesa alcohòlica i la baixa acidesa volàtil com a elements deguts per les característiques de la zona de producció i elaboració.
Importància socioeconòmica
A la secció Estadístiques del web www.illesbalearsqualitat.es trobareu els dades de producció i comercialització així com l’evolució del Vi de la Terra Illes Balears.
