Vi de la Terra Eivissa
Vi amb Indicació Geogràfica Protegida obtingut exclusivament de raïm de l’illa d’Eivissa.
Els vins negres són de color vermell cirera o picota, brillants i transparents. Hi predominen els aromes de fruita madura (fraula), caramel de fraula, notes perfumades, i en alguns casos s’hi percep farigola. En boca són vins amb cos, densos, rodons i càlids; el final és llarg i amb records de fruita amb aiguardent.
Els vins rosats van del color rosat salmó al rosat cirera, i són nets, brillants i transparents. Hi predominen els aromes primaris. En boca són de dimensió mitjana i equilibrats.
Els vins blancs van del color groc llimona al groc palla, amb aromes de fruita madura (poma) i flors. En boca són frescos, estilitzats i equilibrats; tenen un bon pas i un final de fruita molt madura.
Característiques fisicoquímiques:
- Graduació alcohòlica adquirida mínima (% vol.):
- Vins negres: 12,0 % vol.
- Vins rosats: 11,5 % vol.
- Vins blancs: 11,0 % vol.
- Graduació alcohòlica total màxima: 15 % vol.
- Contingut màxim total de sucres: 12 g/l.
- Acidesa total mínima: 4,5 g/l d’àcid tartàric.
- Acidesa volàtil màxima dels vins disposats per a la comercialització: 0,8 g/l, expressada en àcid acètic, excepte per a vins sotmesos a un procés d’envelliment superior a un any de durada:
- Graduació alcohòlica d’11 % vol.: acidesa volàtil màxima d’1,06 g/l.
- Graduació alcohòlica superior a 11 % vol.: acidesa volàtil màxima d’1,06 g/l incrementada en 0,06 grams per cada grau d’alcohol que superi els 11 graus.
- Contingut màxim d’anhídrid sulfurós total en els vins disposats per a la comercialització:
- Vins blancs i rosats secs: 200 mg/l.
- Vins negres secs: 150 mg/l.
- Vins blancs i rosats amb més de 5 grams de sucre/litre: 250 mg/l.
- Vins negres amb més de 5 grams de sucre/litre: 200 mg/l.
Els vins negres són de color vermell cirera o picota, brillants i transparents. Hi predominen els aromes de fruita madura (fraula), caramel de fraula, notes perfumades, i en alguns casos s’hi percep farigola. En boca són vins amb cos, densos, rodons i càlids; el final és llarg i amb records de fruita amb aiguardent.
Procés d’elaboració
Les varietats de raïm utilitzades per a l’elaboració del vi amb indicació geogràfica protegida Eivissa provenen exclusivament de les varietats de l’espècie Vitis vinifera següents:
- Varietats negres: monestrell, ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon i sirà.
- Varietats blanques: macabeu, chardonnay, moscatell d’Alexandria, moscatell de gra menut, parellada i malvasia.
La producció màxima és de 8.500 kg de raïm/ha i 59,50 hl de vi/ha.
Les pràctiques d’elaboració es duen a terme de manera controlada, amb l’objectiu que el vi resultant mantingui els atributs fisicoquímics i organolèptics característics de la indicació geogràfica protegida Eivissa. En aquest sentit, s’apliquen les pressions adequades per a l’extracció del most i la separació de les pinyolades, de manera que el rendiment no sigui superior a 70 litres de vi per cada 100 kg de verema.
Acreditació històrica
Nombrosos arguments evidencien la reputació del vi d’Eivissa al llarg de la història, des dels inicis de l’activitat vitivinícola fins a l’actualitat.
La producció de raïm i l’elaboració de vi es va iniciar a l’illa d’Eivissa el segle VII aC. D’aquesta època s’han trobat vasos i àmfores que els fenicis utilitzaven per emmagatzemar el vi. En l’època púnica, els eivissencs destacaven pels coneixements vitivinícoles i introduïren la viticultura a les zones pròximes de la Península. Està documentat que els principals vins consumits al llevant de la Península Ibèrica provenien d’Eivissa.
La presència dels romans a l’illa va contribuir a millorar l’activitat vitivinícola, ja que hi introduïren noves tècniques de cultiu i milloraren els processos de vinificació.
La tradició vitivinícola d’Eivissa va perdurar al llarg dels segles següents, fins al punt que el segle XVIII la notorietat dels seus vins era patent. Com a testimoni d’aquest fet trobem diverses publicacions que constaten la importància del sector vitícola a l’agricultura insular, així com, la qualitat dels vins elaborats:
- Juan Antonio de Estrada: Población general de España, volumen 2 (1768). Amb relació a l’illa d’Eivissa, l’obra destaca: “tiene cinco leguas de largo, y tres y media de ancho: su principal cosecha es vino excelentísimo, y mucha sal blanca y cristalina”.
- José Vargas Ponce: Descripciones de las islas Pithiusas y Baleares (1787). L’autor, membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Història, fa la referència següent als vins d’Eivissa: “Tiene vinos buenos que fueron estimados de los antiguos, y en el día todo lo que necesitan para su consumo los isleños, y los extranjeros que frecuentan sus puertos”.
A Eivissa, el segle XIX fou el de màxim esplendor en el cultiu de la vinya i de la producció de vi. El 1862 França va importar massivament vins d’Eivissa per satisfer la seva gran demanda. Aquest fet determinà un impuls important de l’activitat vitivinícola d’Eivissa.
D’acord amb les dades de l’arxiduc Lluís Salvador, l’any 1867, a Eivissa es va desenvolupar una activitat vitivinícola important: la superfície de vinya a l’illa es quantifica en més de 45 ha, i la producció de vi, en 232 hl.
Durant tot el segle XX els pagesos d’Eivissa continuaren l’activitat vitivinícola, la qual ha perdurat fins al dia d’avui. Prova d’aquest fet és un dels esdeveniments festius i populars més destacats de l’illa, la Festa del Vi de Sant Mateu. Es celebra el mes de desembre a la localitat de Sant Mateu. En aquesta festa els productors de l’illa presenten el vi jove.
El prestigi del vi d’Eivissa està avalat pels reconeixements obtinguts en concursos nacionals i internacionals, que adquireixen una major rellevància tenint en compte les dimensions de l’illa, amb tan sols quatre cellers i una superfície de 42 ha destinada a la vinya. Els crítics experts del sector vitivinícola han lloat i reconegut la qualitat del vi d’Eivissa, com ara:
- La Guía Peñin (2010), considerada de les més prestigioses a Espanya, atorga la categoria de molt bons a 13 vins amb la indicació geogràfica protegida Eivissa. Aquesta qualificació es concedeix als vins que destaquen pels matisos adquirits durant la vinificació o l’envelliment, o pels inherents a la varietat del raïm.
- La guia de la Unió d’Associacions Espanyoles de Sommeliers inclou un vi Eivissa entre la selecció de vins de 2005.
- L’any 2003 el concurs internacional de monestrell de l’illa d’Eivissa atorgà dos premis a vins amb la Indicació Geogràfica Eivissa.
- L’any 2008 el concurs italià de vins Viniadi atorgà el premi al millor vi blanc de 2007 a un vi d’Eivissa.
- En el concurs nacional de vins elaborats amb raïm d’agricultura ecològica Ciudad de Estella 2009, un vi d’Eivissa va obtenir l’estrella de bronze.
Vincle amb la zona
El caràcter específic del vi d’Eivissa, que li aporta la zona de producció i elaboració, es reflecteix en les característiques químiques i organolèptiques. L’aroma afruitat accentuat, la intensitat del color i l’equilibri són característiques sensorials que marquen el caràcter del vi d’Eivissa, i són matisos que es deuen fonamentalment al medi geogràfic.
Pel que fa a l’especificitat en la composició del vi amb Indicació Geogràfica Protegida Eivissa, destaquen la riquesa alcohòlica i el baix contingut en sucres residuals com elements causats per les característiques de la zona de producció i la tècnica d’elaboració.
El marc geogràfic de l’illa d’Eivissa reuneix les condicions edafoclimàtiques idònies per al cultiu de la vinya i l’elaboració de vi, que repercuteixen de manera significativa en els trets diferencials del vi amb indicació geogràfica protegida Eivissa.
Els elements del medi geogràfic que han aportat diferenciació al vi d’Eivissa són conjuntament els factors naturals i humans. La zona delimitada de producció i elaboració del vi d’Eivissa és una illa, separada d’altres zones de producció; el caràcter insular d’aquesta regió conforma per si mateix un medi geogràfic diferenciat.
Un dels aspectes naturals que té més influència en les característiques diferencials del vi d’Eivissa és l’escassa disponibilitat hídrica de les vinyes. La zona geogràfica no presenta cursos d’aigua permanents, de manera que l’aigua subterrània constitueix el principal recurs hídric natural disponible. Les pluges són escasses i es concentren a la tardor, amb una pluviometria anual mitjana de 400 mm, presentant un mínim estival acusat (3-6 mm el mes de juliol), mentre que el màxim principal és a la tardor (60-80 mm el mes d’octubre) amb un màxim secundari a la primavera. És significatiu el fet que les precipitacions de la primavera són menors que les de l’hivern, de manera que l’època àrida de l’estiu s’inicia a finals de març o principis d’abril. La sequera estiuenca, per tant, és molt acusada, i, conjuntament amb l’elevada insolació, genera un estat hídric deficitari que influeix en l’acceleració del procés de maduració i incrementa el potencial enològic del vi.
El sòl, format a partir de calcàries, dolomites i margues, és en bona part argilós, de tipus marró vermellós amb un horitzó de crosta calcària. Tanmateix, la forta erosió que suporta l’illa fa que abundin àrees de roques nues. Les vinyes existents són a sòls de textura francoargilosa de pH alcalí, amb valors mitjans de 8,8, amb un contingut elevat de carbonats (valor mitjà de 45,3 %) i calcària activa (valor mitjà de 8,7 %). El contingut en matèria orgànica és en general baix, proper a l’1 %. Pel que fa a la salinitat del sòl, presenta valors mitjans de conductivitat de 0,16 dS/m, no restrictius per a l’absorció d’aigua i nutrients.
L’exposició solar és relativament alta, amb una mitjana de 2.732 hores de sol a l’any, i arriba al màxim en el període de juny a agost. Aquest elevat nombre d’hores de sol té una influència significativa sobre la composició del raïm, ja que afavoreix el contingut de polifenols. A més, dóna lloc a un elevat contingut de sucres en el raïm, cosa que condiciona el grau alcohòlic característic del vi d’Eivissa.
L’illa d’Eivissa presenta un clima mediterrani subtropical sec. La climatologia està condicionada per la situació geogràfica. El mar es l’altre gran regulador del clima i exerceix la seva acció atenuant les oscil·lacions tèrmiques. La temperatura mitjana anual és de 17,9 ºC mentre que la mitjana de les temperatures màximes anuals se situa als 21,9 ºC, i la mitjana de les mínimes als 14 ºC. Es tracta, per tant, d’un clima amb altes temperatures mitjanes, d’hiverns suaus, estius llargs i baixa oscil·lació tèrmica anual.
Les característiques naturals de l’illa d’Eivissa, especialment l’escassa disponibilitat de recursos hídrics, donen lloc a vinyes de baixa producció i a grans de raïm relativament petits. Sota aquestes condicions, l’elevada relació entre la superfície i el volum del gra dóna lloc a vins de capa alta, fet que caracteritza i diferencia el vi d’Eivissa.
El factor humà es posa de manifest en els coneixements ancestrals dels agricultors en la determinació de les millors parcel·les per a la producció i en les tècniques de cultiu. El maneig de la vinya ve condicionat per les característiques edafoclimàtiques de l’illa, principalment l’escassetat d’aigua, les altes temperatures, l’elevada humitat i la textura del sòl. En aquest sentit, el disseny de la plantació (marc, orientació, sistema de formació, ...) i les pràctiques culturals com ara la conducció de la vinya, són essencials per adequar el potencial vinícola als condicionants agroclimàtics existents.
La verema és una tasca on el factor humà és decisiu; es du a terme de manera manual i en diverses passades. Les particularitats del sòl i del clima fan que el control de la maduració sigui molt important i que la selecció del raïm a la mateixa planta sigui primordial. En aquest sentit, els coneixements dels viticultors de la zona són essencials per determinar el moment idoni de recol·lecció i seleccionar els raïms per elaborar el vi.
Els vinicultors d’Eivissa s’ocupen molt acuradament del rendiment vi/raïm, i el limiten a 70 litres de vi per 100 quilos de verema. Aquesta pràctica repercuteix de manera molt positiva en les característiques organolèptiques del vi amb indicació geogràfica protegida Eivissa, ja que els fa especialment delicats i equilibrats.
Zona de producció i elaboració
L’àrea de producció, elaboració i embotellament dels vins emparats sota la Indicació Geogràfica Protegida “Eivissa” s’estén a tota l’illa d’Eivissa.
Importància socioeconòmica
A la secció Estadístiques del web www.illesbalearsqualitat.es trobareu els dades de producció i comercialització així com l’evolució del Vi de la Terra d’Eivissa.
