NOM

“Albercoc de Porreres”

DESCRIPCIÓ

Ateses les condicions edafoclimàtiques favorables, l’albercoquer s’ha cultivat tradicionalment a la comarca de Porreres des de fa molts d’anys, possiblement fa més de cent anys.

Actualment, la comarca de Porreres continua el conreu de l’albercoquer i és la principal zona productora d’aquesta fruita a l’illa. Hi ha sembrat un gran nombre de varietats d’albercoquer, tant varietats locals com varietats comercials.

A l’estudi de Llobera «Caracterització fenològica i pomològica de varietats d’albercoquer a la comarca de Porreres» (2011), s’hi descriuen els caràcters sensorials de les principals varietats locals produïdes a la zona de Porreres:

• Textura: Les varietats primerenc i galta vermella tenen textura sucosa, mentre que murtó, moscatell i taronjal són fibrosos.

• Gust: Taronjal i galta vermella són àcids, mentre que moscatell i primerenc són dolços. La varietat murtó compta amb un terme intermedi entre acidesa i dolçor.

• Aroma: La intensitat de l’aroma en els fruits de murtó i taronjal és al voltant del 50 %, mentre que primerenc, moscatell i galta tenen una major intensitat d’aroma, superior al 70 % i fins al 95 % en el cas de moscatell.

Varietats d’albercoc

Les varietats que han tingut més difusió territorial han estat el galta vermella, el canino i el taronjal.

Segons Mora i Company (2008), a finals dels anys 60 i sobretot les dècades del 70-80, s’introduïren noves plantacions de noves varietats com l’albercoc canino, tot i que la varietat que predominava era la galta vermella, que ocupava, a finals del 90, el 80 % de la superfície cultivada.

Avui les varietats més importants que es cultiven a la zona són:

Varietats locals:

Bord capona

Galta vermella

Inquer

Lluentó

Domás blanc

Moscatell

Taronjal

Murtó

Varietats comercials:

Palabras blanc

Palabras vermell

Canino

Tadeo

Rojo de carlet

Presentacions del producte

L’”Albercoc de Porreres” se sol comercialitzar sobretot en fresc, tot i que antigament en predominava la comercialització en sec. A més, per aprofitar la producció també s’han fet elaboracions diferents de l’albercoc sec, com són les confitures.

PROCÉS DE PRODUCCIÓ I ELABORACIÓ

L’albercoquer prefereix terrenys profunds, fàcilment laborables i francs. És poc exigent en aigua, per la qual cosa es pot cultivar perfectament en secà. És un arbre molt sensible a les gelades durant el període de floració i fructificació. Però, tot i que és poc exigent en fred, els hiverns massa temperats hi produeixen un intens corriment de flors o caiguda de botons florals.

La floració de les varietats d’albercoc a la zona de Porreres és entre final de febrer i final de març, i la maduració del fruit és variable: segons la varietat, pot ser des de molt primerenca —finals de maig— a tardana —juliol— (Llobera, 2011).

Segons l’experimentació duita a terme per Llobera (2011) a la zona de Porreres, les varietats més primerenques (inici de collita a finals de maig i fins a la primera quinzena de juny) són les comercials palabras i rojo de carlet, mentre que la majoria de varietats tenen una època de maduració durant la segona quinzena de juny, com les comercials canino i tadeo, i les locals taronjal, domàs blanc i moscatell. Així mateix, les varietats murtó i tots els ecotips de la varietat de galta vermella són les més tardanes (inici de collita a finals de juny fins a principi de juliol).

A la zona de Porreres en predomina des de sempre el cultiu en secà, ateses les condicions edàfiques de la zona —textura argilosa del terreny i capacitat de retenció d’aigua— (Agustí, 2010 i Llobera, 2011).

A continuació, es descriuen les diferents presentacions de l’”Albercoc de Porreres”, així com el procés de transformació i comercialització, en el cas dels elaborats.

A)  Consum en fresc

La comercialització en fresc és, actualment, la modalitat amb més importància a la zona.

Aquest fet ha suposat el canvi d’orientació a l’hora de dur a terme noves plantacions, substituint les varietats locals antigues, orientades a la producció d’albercocs secs com el galta vermella, per noves varietats comercials foranes, com palabras, canino o rojo de carlet, més adaptades a produir albercocs per a aquest tipus de comercialització.

Segons Llobera (2011), els pagesos porrerencs recullen els albercocs i els comercialitzen directament als mercats locals i a través de la Cooperativa de Porreres, que posteriorment els distribueix a majoristes de l’illa.

B)  Albercoc sec

La producció de l’albercoc sec, a Mallorca en general i a Porreres en particular, pren força a partir dels anys 20 i sobretot després de la Primera Guerra Mundial.

El sequer és el lloc on es realitzen totes les operacions del procés d’assecat de l’albercoc, que pot ser una casa adequada per a tal funció o senzillament l’aixecament temporal i espontani d’una enramada de branques de pi. En tot cas, la mida o forma depèn de la quantitat de verd que s’hi destina. En anys de bones campanyes, just en el terme municipal de Porreres es podien comptar prop de 80 o 90 sequers.

El procés d’elaboració de la fruita comença per la collida de l’arbre en les millors condicions (antigament s’aplegaven els fruits madurs caiguts a terra). Després es trasllada al sequer on es xapa amb un ganivet, tot seguit se li treu el pinyol i es col·loquen les meitats una devora l’altra, amb la part còncava per amunt, de pla, sobre el canyís fins a omplir-lo. El treball de xapar els albercocs i omplir-ne els canyissos el solien realitzar colles de dones i també, segons les ocasions, nins i nines. Per la seva banda, els homes feien la tasca més feixuga, que consistia a traginar els canyissos d’un lloc a l’altre (Mora i Company, 2008).

L’albercoc sec ha estat i és un dels productes elaborats de l’albercoc amb més importància a la zona de Porreres, encara que, segons Llobera (2011), la comercialització de l’albercoc sec s’ha anat reduint a causa de l’enorme competència de països tercers.

Actualment, aquest procés d’assecatge el fan els mateixos agricultors locals de la comarca i els comercialitzen assecats a través de la Cooperativa i una empresa local que cultiva i recull els albercocs a les seves finques, els asseca i, posteriorment, els comercialitza i n’elabora noves presentacions.

Els usos d’aquests albercocs secs són nombrosos. A més de menjar-se sols o combinats amb fruits secs com a postres, s’empren com a ingredients en la rebosteria tradicional, com és la preparació d’ensaïmades i de coques d’albercoc. El seu gust agredolç els fa molt adequats com a farciments o per a la preparació de salses que acompanyen les carns.

C)  Les confitures

Les confitures amb L’”Albercoc de Porreres” les elabora un operador ubicat a l’illa, que la comercialitza a través de la seva marca i d’altres comercialitzadors, entre els quals la Cooperativa de Porreres.

La importància de la confitura d’albercoc és tal que des de l’any 2000 a Porreres se’n fa un tast i, segons els experts tastadors, el gust, el color, la textura i l’aroma de la confitura d’albercoc de Porreres li confereixen unes característiques pròpies i diferencials molt valorades (Veny, 2000).

ACREDITACIÓ HISTÒRICA

L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria ja anomenava la importància de l’albercoc:

Es consumeixen molts albercocs com a fruita fresca, però igualment se n’empra gran quantitat per fer confitures, siguin seques o en xarop, també se’n fa de pasta d’albercoc (Augsburg, 1871).

Mora i Company (2008) reconeixen que l’època en què s’inicia el cultiu a les Balears és desconeguda, però determinen que, amb tota seguretat, el cultiu va començar a prendre força al llarg del darrer terç del segle XIX. La comercialització de la polpa també es desenvolupà a finals de segle i la de l’albercoc sec a partir dels anys vint.

Mora i Company (2008) parlen del fet que «l’albercoquer es cultivava escassament a Mallorca, tan sols es veien arbres aïllats en el camp o al voltant de les cases de fora vila [...], però, a mitjan segle XX, s’efectuaren noves plantacions i el cultiu adquireix gran importància econòmica, de manera que arribarà a haver-hi zones dedicades al monocultiu (Porreres i Felanitx)».

Els anys 1910-20, les Illes Balears era la primera regió en l’àmbit estatal en superfície cultivada d’albercoc i amb el rendiment més alt de la producció de tot l’Estat espanyol. En aquells temps la producció estatal era aproximadament de 1.075 hectàrees i les Balears representaven el 49,5 % del total de l’Estat, i els municipis de Mallorca on hi havia major presència del cultiu de l’albercoc eren Porreres i Felanitx.

L’”Albercoc de Porreres” va tenir una importància i renom més enllà de l’illa:

A Porreres, entre 1940 fins al final del segle XX, hi va haver un gran moviment socioeconòmic entorn de l’elaboració i comercialització de l’albercoc sec que dinamitzava el poble. Durant els mesos d’estiu una gran part de la població i dels pobles del voltant, homes, dones, nins i nines es dedicaven a recollir i a assecar aquesta fruita, tot aprofitant els recursos de la terra, per convertir l’albercoc de Porreres en un producte apreciat internacionalment (Garau, 2018).

Per explicar la importància de l’albercoc de la zona de Porreres, aquesta s’ha de lligar amb la Cooperativa Agrícola de Porreres, segons Mora i Company (2008). En aquest sentit, se’n diferencien dues etapes: la primera, que inclou la fundació de la Cooperativa i la seva consolidació —que comença el 1957 i acaba l’any 1985 amb la minva dels mercats exteriors de l’albercoc—, i una segona etapa, del 1985 fins a l’actualitat. 

Segons Mora i Company (2008), en els anys 1960 la comercialització de l’albercoc sec tenia una gran importància i la Cooperativa n’exportà a països com Noruega, el Regne Unit, Bèlgica, Holanda i Dinamarca.

A finals dels 80, l’entrada als mercats europeus de l’albercoc sec de procedència turca i americana a un preu més barat i de gust més dolç i gairebé sense acidesa provoca un estancament del comerç de l’albercoc sec de Porreres.

A partir del 2000 es comença a elaborar confitura d’albercoc que aprofita l’albercoc de la zona i que no es destina a la comercialització en fresc o sec.

L’any 2000 es va dur a terme el primer tast de confitura l’albercoc organitzat per l’Ajuntament i la Cooperativa Agrícola de Porreres, i l’any 2005 el tast de confitura es va ampliar amb la realització d’una mostra de plats elaborats amb albercoc.

Des de l’any 2013, la Cooperativa Agrícola de Porreres i l’Ajuntament organitzen el mes de juny, coincidint amb la temporada dels albercocs, la Fira de l’Albercoc amb l’objectiu de promocionar l’albercoc entre la població de l’illa de Mallorca.

VINCLE AMB LA ZONA

L’albercoquer s’ha cultivat tradicionalment a la comarca de Porreres des de fa molts d’anys, ateses les seves condicions edafoclimàtiques.

És tanta la seva importància i la reputació, que habitualment es parla de l’”Albercoc de Porreres”, el qual inclou les diferents varietats que s’hi cultiven, així com els formats de presentació i comercialització (fresc, sec, confitures, etc.).

L’”Albercoc de Porreres” va tenir una gran importància més enllà de l’illa, ja que era un producte que s’exportava sec ben entrada la segona meitat del segle XX. Durant els mesos d’estiu, una gran part de la població i dels pobles del voltant es dedicaven a recollir i a assecar aquesta fruita per convertir l’albercoc de Porreres en un producte apreciat internacionalment (Garau, 2018).

El vincle de l’aliment amb la zona de producció ve plenament justificat amb la història i la reputació de l’aliment.

Un dels fets que avalen el vincle de l’albercoc amb el municipi de Porreres és que cada any, des de l’any 2013, es dur a terme la Fira de l’Albercoc organitzada per  l’Ajuntament i la Cooperativa Agrícola de Porreres.

DELIMITACIÓ DE LA ZONA DE PRODUCCIÓ

La zona de producció de l’”Albercoc de Porreres” comprèn el municipi de Porreres i aquells altres terrenys agrícoles voltants del municipi, amb unes condicions edafoclimàtiques similars, on històricament es conrea l’albercoquer.

IMPORTÀNCIA SOCIOECONÒMICA

A tall d’estimació, la superfície d’albercoquer de la zona de Porreres i terres del voltant supera les 75 hectàrees, la qual cosa representa més del 70 % de la superfície total d’albercoquer de l’illa de Mallorca i, per tant, es considera la zona de major producció d’albercocs de l’illa.

D’acord amb les estadístiques agràries i pesqueres elaborades per la secció d'Estadística dels Serveis de Millora Agrària i Pesquera, el volum de comercialització de l’albercoc de Porreres dels darrers anys es pot observar a la taula següent.

*Dades provisionals

En el cas de l’albercoc sec, actualment, només són algunes famílies de la comarca que conreen l’albercoquer i fan el sequer, i que comercialitzen l’albercoc sec directament o a través de la Cooperativa de Porreres, i no es disposa de dades del volum de negoci que representa aquesta presentació.

BIBLIOGRAFIA

AGUSTÍ, M. Fruticultura (2a ed.). Madrid: Ediciones Mundi-Prensa, 2010.

Ajuntament de Porreres. Projecte «Col·lecció d’albercoquers de varietats locals i foranies al terme de Porreres», 2019.

APAEMA (Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca). Projecte «Nous albercoquers». Porreres, 2017.

AUGSBURG, A. LL. S. Die Balearen Geschildert in Word und Bild. Traducció de Sánchez-Rodrigo, C. i Sánchez-Rodrigo, B. Las Baleares por la palaba y el grabado. Mallorca: parte general. Palma, 1871.

BARCELÓ, B.; BAUÇÀ, B. «L’albercoc a Porreres». Actes de les II Jornades d’Estudis Locals. Ajuntament de Porreres-Institut d’Estudis Baleàrics, 2008.

FORNÉS, J.; ORDINAS, A. «Els noms de les varietats locals d’alguns arbres fruiters a Mallorca». XXIV Jornada d’Antroponímia i Toponímia: VI Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística. Universitat de les Illes Balears, 2011.

FORTEZA, M. El sequer. Una història de l’albercoc de Porreres. Telm Produccions, 2015.

GARAU, B. «Unes 70 tones d’albercocs per comercialitzar». Diari ARA Balears (29/06/2018).

Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP). Catàleg de varietats locals de les Illes Balears, 2019.

LLOBERA, X. J. «Caracterització fenològica i pomològica de varietats d’albercoquer a la comarca de Porreres». Projecte final de carrera. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2011.

LLULL, L. «Estudio de las características diferenciales de los albaricoques secos de Porreres». Projecte de fi de grau. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2019.

MORA, J.; COMPANY, M.«El cultiu de l’albercoquer: el cas de la Cooperativa de Porreres». Actes de les II Jornades d’Estudis Locals. Ajuntament de Porreres-Institut d’Estudis Baleàrics, 2008.

PAYERAS, LL.; FALCONER, J. Inventari de les Varietats vegetals tradicionals de les Illes Balears. Tom II. Fruiters de la Subfamília de les Prunoidees. Mallorca: Rapitbook Editorial (2019).

ROSSELLÓ, C. Estudi de la influència del medi sobre les característiques diferencials dels albercocs secs de Porreres. Palma: Universitat de les Illes Balears (2018).

SUAU, T. Recerca bibliogràfica de varietats locals a les Illes Balears: albercocs, cireres, garrovers, peres, pomes i prunes. Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Illes Balears (2016).

VENY, C. «El primer tast de confitura d’albercoc reuní suculentes i variades receptes». Diari de Balears (26/05/2000).