NOM

“Miel de Ibiza / Mel d’Eivissa”

DESCRIPCIÓ

Les dues denominacions Mel d’Eivissa i Miel de Ibiza s’han utilitzat tradicionalment per a identificar la mel produïda a l’illa d’Eivissa.

La Mel d’Eivissa és la mel produïda per les abelles a partir del nèctar de les flors i secrecions ensucrades de determinades plantes ubicades a Eivissa. Es presenta en forma líquida, cristal·litzada o cremosa.

Les característiques físico-químiques comunes i diferencials són les següents:

-Humitat: inferior a 18,5%.

-Contingut en hidrometilfurfural: inferior a 35 mg/kg.

-Contingut en àcids lliures: no més de 45 meq/kg.

En relació a l’origen floral, es poden diferenciar els següents tipus florals:

1. Mels monoflorals. En aquest tipus de mel hi ha un predomini de les característiques pròpies d'una espècie botànica determinada i posseeix les qualitats organolèptiques i melissopalinològiques concretes de cada espècie. A Eivissa, s’han descrit les mels monoflorals següents: «Mel monofloral de trèvol groc», «Mel monofloral de frígola de Sant Joan», «Mel monofloral de xipell» i «Mel monofloral de garrover».

2. Mels multiflorals. Generalment es caracteritzen per la presència simultània de pol·len d’almenys les espècies botàniques següents: Echium sp (llengua de bou), Cistus-Helianthemum sp (estepes) i Lotus sp (trèvol groc).

Pel que fa l’època de recol·lecció, es distingeixen dues categories de mel, encara que de vegades també es fa una collita a l’estiu:

1. Mel de praderia de primavera. La collita es realitza des de inici de primavera fins a finals del mes de maig. Són mels que generalment tenen presència simultània de les espècies de les mels multiflorals a més de Psoralea bituminosa L. (trèvol pudent)i altres fabàcies arbustives i brassicàcies que floreixen a aquesta època.

2. Mel de tardor. La collita es realitza des del mes d’octubre fins a final d’any, i són mels en les quals es troba generalment de manera simultània, pol·len de les espècies de les mels multiflorals i a més a més per tenir pol·len de Ceratonia siliqua (garrover) i Erica multiflora (xipell).

PROCÉS DE PRODUCCIÓ

A les explotacions apícoles d’Eivissa s’utilitza tant el mètode de maneig de rusc vertical com l’horitzontal en funció de l’experiència i necessitats de l’apicultor.

La recol·lecció es fa en el moment en què l’abella segella els alvèols amb una capa fina de cera anomenada opercle que es dóna al final de les floracions i que coincideix amb el moment òptim de maduració de la mel. Només es recol·lecta la mel operculada.

El següent pas és desopercular, que consisteix en retirar els opercles de les bresques, a fi de poder-ne extreure la mel. A Eivissa aquest procès es fa manualment o a màquina ex professo.

Tot seguit es fa l’extracció de la mel mitjançant la centrifugació amb centrifugadores radials o tangencials. La mel resultant de la centrifugació es traspassa a un madurador o dipòsit per eliminar la resta de les impureses de la mel. Trenta dies més tard, la mel ja està llesta pel seu envasat.

ACREDITACIÓ HISTÒRICA

L’aprofitament de la mel a Eivissa es remunta als temps de Ca Na Costa (abans del 1600 a.C.) —fins a la colonització àrab—any 902. (Romero, 2021).

El llibre De bello Maioricano o Liber miaorichinus de gestis pisanorum illustribus escrit al voltant de l’any 1125, que narra fets dels anys 1114-1115, esmenta: «Monts rocosos cenyeixen tot el camp, del sòl broten innumerables pastures i també fruites, mel en quantitat suficient [...]. (Marí, 2021), la qual cosa és una prova de l’elevada producció de mel a Eivissa.

Al 1235, els catalans conqueriren Eivissa, dels quals hi ha constància que varen mantenir les caseres dels àrabs (Romero, 2021).

Segons Marí et al (2016) hi ha una cita del 1242 amb relació a l’apicultura d’Eivissa, és un contracte d’arrendament d’unes terres de Beniformiga que inclou «les abelles que s’hi puguin trobar».

Una prova més de la importància de la mel d’Eivissa en el segle XIV és la Crònica de Frare Marsili, que cita: «melis habet satis» (té mel suficient) referint-se a l’illa (Romero, 2021).

A l’Arxiu del Regne de Mallorca es troba un document judicial del 1328 que fa referència també a la mel d’Eivissa: «El 1328 pledejaren Berenguer Bru i Ramon Ballet davant la cúria reial d’Eivissa a causa de la venda de 77 cases d’abelles que el primer tenia als puigs de l’alqueria del Botalar» (Marí et al., 2016) .

En el Llibre de Clavaria de la Universitat d’Eivissa del segle XV, que es troba a l’Arxiu Històric Municipal d’Eivissa, hi ha referències a la mel d’Eivissa (Marí, 2021).

Segons l’Associació d’Apicultors d’Eivissa a dia d’avui encara hi ha un apicultor que fa servir caseres ancestrals, possiblement de l’època dels fenicis (Aportació pròpia de l’Associació d’apicultors d’Eivissa).

En el Diario de Ibiza de 3 de juny de 1954, al l’apartat «Consells agrícoles del mes» ja recomanava pràctiques apícoles per a l’obtenció de mel d’Eivissa.

El llibre Conèixer i gaudir dels aliments de les Illes Balears (2002) inclou la mel d’Eivissa entre els aliments més tradicionals de les Illes Balears.

Des de l’any 2012 es celebren les jornades gastronòmiques «Ibiza Sabors d’Eivissa» que promocionen els productes d’Eivissa, on la mel d’Eivissa ha estat present com a ingredient dels menús degustació de restaurants de gran reputació de l’illa. Per citar-ne alguns exemples; a l’edició de primavera de 2017 es presentava la tapa «patates fregides amb pell i salsa de mostassa a la mel d’Eivissa», tant a l’edició de tardor com de primavera de l’any 2018 es va oferir l’entrant «croquetes de sobrassada i mel d’Eivissa», a l’edició de primavera 2019 formava part del menú degustació: «migas de sobrassada sobre cremós de carabassa i moniato, botifarró, ous de pagès i mel d’Eivissa». A les postres oferides a les diferents jornades és habitual l’ingredient mel d’Eivissa, com per exemple; «dolç de mel d’Eivissa» (edició tardor 2019) o «pastís de formatge al forn amb gelat de mel d’Eivissa» (edició primavera 2019).

Són també destacables les ressenyes a premsa de la mel d’Eivissa, un exemple n’és el ressò mediàtic de la presentació de la mel a diferents concursos com: Concurs de mels de la Ciutat d’Eivissa (anys 2013, 2014 i 2015), Concurs de mels de les Illes Pitiüses (anys 2016 i 2017) i Concurs de mels de les Illes Balears (anys 2018, 2019 i 2020).

L’estudi d’oferta i demanda de l’any 2020 duit a terme per a l’Associació d’apicultors d’Eivissa conclou que el 78,5% de menudistes d’Eivissa venen mel d’Eivissa. De les referències de mel que comercialitzen els minoristes, com a mínim el 10% és mel d’Eivissa.

L’estudi de consumidors duit a terme també per l’associació posa de manifest que el 60,4% de les persones consumidores de l’illa manifesten que consumeix mel d’Eivissa.

VINCLE AMB LA ZONA

Les característiques diferencials de la mel d’Eivissa són atribuïbles al medi geogràfic de producció (floracions) i al factor humà.

El caràcter específic de la mel d’Eivissa deriva directament de la flora de l’illa que permet una floració característica que no es dóna a altres indrets i que fa que la mel presenti un espectre pol·línic característic. Les espècies que marquen el caràcter a la mel d’Eivissa són: Echium sp (llengua de bou) on hi destaca Echium plantagineum, Cistus-Helianthemum sp (estepes, excepte Cistus landanifer) i presència de fabàcies com Lotus sp (trèvol groc) principalment Lotus creticus. Aquestes espècies a la primavera es complementen amb Psoralea bituminosa L. (trèvol pudent)i altres fabàcies arbustives i brassicàcies que floreixen a aquesta època, i a la tardor amb Ceratonia siliqua (garrover) i Erica multiflora (xipell).

El factor humà condiciona les característiques de qualitat de la mel, en primer lloc, en la ubicació de les caseres que limita l’àrea de vol de les abelles i, per tant, les plantes que pol·linitzen. En segon lloc, els apicultors coneixen el moment idoni pel desoperculat, que coincideix en el punt òptim de maduració de la mel. Ambdós factors influeixen clarament en la qualitat final de la mel.

La gastronomia també és una prova del vincle de la mel d’Eivissa amb la cuina tradicional. La mel es posava damunt el pa en dies assenyalats com per exemple a les matances tradicionals, també s’usa per endolcir la Salsa de Nadal o el flaó. Al Llibre de Coch de Mestre Robert (primera edició 1520) ja es cita el flaó edulcorat amb mel (Romero, 2021).

ZONA DE PRODUCCIÓ I ELABORACIÓ

La zona de producció, recol·lecció i envasat de la mel d’Eivissa es limita exclusivament a l’illa d’Eivissa.

IMPORTÀNCIA SOCIOECONÒMICA

El número de caseres dels socis de l’Associació d’apicultors d’Eivissa (124 socis) ha augmentat de 174 a l’any 1989 a 3255 en l’actualitat. Aquesta cabana apícola representa el 23,75% de les caseres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Al 2020 la producció va ser de 12.600 kg de mel d’Eivissa amb un valor de mercat de 315.000 euros, que va assolir el màxim de producció històric des que es tenen dades (any 1989).

A la taula següent es poden observar les produccions anuals des del 2010.

Actualment, conviuen en el mercat sis marques comercials de mel d’Eivissa. S’ha contrastat que en el mercat local, la mel forana té un preu mitjà de 12,29 euros per quilogram, en canvi, la mel d’Eivissa es ven a un preu mitjà de 25,54 euros per quilogram. Aquesta diferència avala l’elevada reputació del producte.

BIBLIOGRAFIA

Associació D’apicultors D’eivissa. «Memòria justificativa segons el Decret 40/2015, de 22 de maig, pel qual es regula el Catàleg d’aliments tradicionals de les Illes Balears», 2021 .

Castelló, J.Escrito alrededor del año 1125, narrando los hechos del año 1114-1115. Editorial Bosch. Pàg. 177, 1996.

Corporació De Colles De Ball Pagès. «Des fornell a sa taula». IX Jornades de la Cultura Popular de les Pitiüses.Pàg. 7. 2010.

Ferrer Abárzuza, A.El Llibre del mostassaf d’Eivissa: la vila d’Eivissa a la baixa edat mitjana. Editorial Mediterrània-Eivissa. ISBN 84-95565-23-4. 2002 DL PM 1287/2002. Pàg. 185 i 190-191, 2020.

Gómez Pajuelo, A.Mieles de España y Portugal. Conocimiento y cata. Montagud Editores.ISBN: 84-7212-109-7, 2004.

Gómez Pajuelo, A.; Martínez Buils, J. «Mieles de frígola de Ibiza y Formentera».Vida Apícola, 170, 2011.

Gómez Pajuelo, A. «Estudio técnico de una denominación de mieles de calidad de las Pitiüsas», 2020.

Llibre de Clavaria de la Universitat d’Eivissa de 1483.Arxiu Històric Municipal d’Eivissa, 320 x 220 mm, signatura I. 1. 4. 6/1, 1483.

Marí Torres, V.; Escandell Canales, A.; Escobar, M.; Mayans, M. La mel d’Eivissa: una introducció a l’apicultura de les Pitiüses. Institut d’Estudis Eivissencs, 2016.

Marí Torres, V. «La apicultura europea entró en fuerte decadencia en el siglo XVI, con la introducción del azúcar de caña y la remolacha».Revista Vida Apícola núm. 225, 2021.

Romero, J. M. «Miel de Eivissa: Tanta historia como sabor».Dominical. Diario de Ibiza (31 de gener de 2021).

Roselló, C.; Bestard, I.; Cañellas, J.; Femenia, A.; Simal, S.Conèixer i gaudir els aliments de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears. Govern de les Illes Balears, 2003.

Pàgines web consultades

Consejo Superior De Investigaciones Científicas, Real Jardín Botánico.<http://www.anthos.es/> [Consulta: 30 abril 2021].

Universitat de les Illes Balears (UIB). Àrea de Botànica. Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. <http://herbarivirtual.uib.es/> [Consulta: 30 octubre 2021].