La Mel d’Eivissa és multifloral i presenta un espectre pol·línic de pòl·lens de les espècies botàniques silvestres d’Eivissa, conformat principalment per les famílies fabàcies, boraginàcies i cistàcies.
Destaquen les espècies botàniques següents: Lotus sp (trèvol groc) i Cistus-Helianthemum sp (estepes) excloent Cistus ladanifer. A més, en més del 80% de les mels es detecta Echium sp (llengua de bou).
La Mel d’Eivissa recol·lectada a la primavera es complementa amb pol·len de Psoralea bituminosa L. (trèvol pudent) i altres fabàcies arbustives i brassicàcies que floreixen durant aquesta època. I la recol·lectada durant la tardor es complementa amb pol·len de Ceratonia siliqua (garrover) i Erica multiflora (xipell).
Les característiques organolèptiques són color ambre (d’extra clar a fosc), aspecte net i sense percepció d'impureses. Aroma d'intensitat mitjana, floral, fresca, amb possibles notes camforades. De viscositat mitjana a elevada, i de gust dolç, amb possible percepció de notes àcides i sensació refrescant.
Vincle amb el medi geogràfic
El vincle es basa en la qualitat diferenciada de la Mel d’Eivissa, atribuïble al medi geogràfic i al factor humà. D’una banda, el medi geogràfic es caracteritza per presentar unes condicions geoclimàtiques que determinen la presència i coincidència de la floració de fabàcies, boraginàcies i cistàcies. D’altra banda, el factor humà repercuteix en: la selecció de les abelles, l’elecció dels entorns idonis de les caseres, la pràctica del desabellat, l’elecció del moment d'extracció òptim i la manipulació de la mel.
El caràcter específic de la Mel d’Eivissa deriva directament de la flora, factor natural intrínsec de l’illa. La presència simultània i abundant de pol·len de les següents espècies botàniques a Eivissa: Echium sp (llengua de bou) , Lotus sp (trèvol groc) i Cistus-Helianthemum sp. (excloent Cistus ladanifer) no es dóna a altres zones d'Espanya (Gómez Pajuelo, A., 2021).
Les espècies vegetals nectaríferes que marquen el caràcter de la Mel d’Eivissa són: majoritàriament Echium sp (llengua de bou) on destaca Echium plantagineum, i Lotus sp (trèvol groc) principalment Lotus creticus. Aquestes plantes aporten aroma fresc i floral.
style="font-size: medium; font-family: arial, helvetica, sans-serif;">
Les estepes Cistus-Helianthemum sp, excloent Cistus landanifer, són plantes no nectaríferes principalment responsables del seu color ambre característic.
Les característiques pròpies del nèctar de la flora silvestre d’Eivissa incideixen en el perfil de sucres de la Mel d’Eivissa.
El factor humà condiciona clarament les característiques de qualitat de la Mel d’Eivissa: per la selecció de les abelles, la destresa en la ubicació de les caseres, l’especificitat dels apicultors eivissencs en la pràctica del desabellat i el coneixement per a determinar el moment idoni pel desoperculat.
Cal destacar que la qualitat diferenciada de la Mel d’Eivissa, conjuntament amb la producció centenària lligada a la història de l’illa, han determinat una reputació elevada d’aquest aliment.
En conclusió, la reputació de la Mel d’Eivissa és conseqüència de les seves propietats organolèptiques i de la seva composició química: resultat de la interacció amb la flora silvestre local i de l’experiència centenària dels apicultors d’Eivissa.
Etiquetatge
A l’etiquetatge de cada envàs presenta obligatòriament:
1. La denominació «Miel de Ibiza» o «Mel d’Eivissa»
2. La menció “Denominació d’origen protegida”.
3. Una codificació única per facilitar el control de la traçabilitat del producte.
4. L’any de collita de la mel.
Facultativament es podrà indicar l’època de recol·lecció a l’etiquetatge, amb les condicions següents:
- Mel de primavera o de praderia de primavera: mel recol·lectada als mesos de març a maig.
- Mel d’estiu: mel recol·lectada als mesos de juny a agost.
- Mel de tardor: mel recol·lectada als mesos d’octubre a desembre.