Vins
Vi de la terra Mallorca

De la relació entre el vi i Mallorca ja existeixen constàncies dels segles VII i VI aC, temps a que pertanyen multitud de vasos i altres recipients de fang, que eren emprats per a la comercialització de vi dins la Mar Mediterrània. Ara bé, pareix que no va ser fins l’època d’ocupació romana que es va introduir la vinya i es va desenvolupar el seu cultiu a Mallorca.

 

L’any 123 aC, l’illa fou conquerida per l’exèrcit a les ordres de Cecili Metel i va donar lloc a un període de més de mil anys en què l’illa va estar sotmesa a la dominació romana. En aquesta època de plena expansió del cristianisme, el vi va assolir un valor únic a Mallorca i l’activitat vitivinícola una importància destacada. Així, ja en el segle I aC, l’historiador romà Plini el Vell citava en el seu llibre “Naturalis Historia”: “…els vins baleàrics es comparen amb els millors d’Itàlia”. L’any 903, els àrabs varen conquerir Mallorca i s’inicià un període de més de tres-cents anys en què el poder de l’illa va estar sotmès a la cultura corànica. Malgrat les seves prohibicions, el cultiu de la vinya va continuar, fins i tot aplicant els sofisticats sistemes de regadiu inventats pels àrabs. Existeixen dades que indiquen que, així i tot, en aquesta època es consumia vi. El setembre de 1229, les tropes de Jaume I tornen Mallorca al regne cristià. Una de les mesures preses pel rei fou la concessió de llicències per al cultiu de vinyes a Bunyola, Campos, Felanitx, Manacor, Porreres i Valldemossa. Aquest retorn a l’activitat vitivinícola suposà la transformació de tota una societat, que s’alliberava de la prohibició islàmica del consum de vi. Entre els segles XIV i XVIII, la producció de vi mallorquí va ser pròspera i l’activitat vitivinícola es convertí en una de les principals activitats econòmiques dels habitants, donant lloc fins i tot a l’inici d’un important comerç marítim dels vins de la zona. Durant la primera meitat del segle XIX, els cultius de raïm foren afectats per dues plagues, primer la del pugó i després la de l’oïdi, que varen provocar una reducció de la superfície cultivada.

 

La plaga de fil·loxera que va sofrir França l’any 1862 va motivar una urgent demanda de raïm, mosts i vins per part dels vinaters francesos, que estimulà la ràpida replantació de les vinyes a Mallorca. Així, entre els anys 1865 i 1890 es va donar el període de màxima esplendor del cultiu de raïm i la producció de vi a l’illa. Eren tan importants els moviments des dels ports de Palma, Portocolom i Alcúdia cap a França, que fins i tot es crearen empreses de transport marítim dedicades exclusivament a les exportacions de vins. L’any 1891 aparegué la fil·loxera a Mallorca i, amb la seva gran capacitat de reproducció, va tenir un efecte fulminant per a les vinyes de Mallorca. Les exportacions varen quedar aturades i el cultiu de la vinya a l’illa devastat. Com a conseqüència, es produí una substitució del cultiu de la vinya, principalment pel de l’ametller, i una reducció de la producció de vi, que va quedar limitada a una petita quantitat, insuficient per cobrir el consum interior i que va crear l’obligació d’importar vins forans. A principis del segle XX es dugué a terme una lenta repoblació de les vinyes a Mallorca.

Ara bé, durant les dècades dels 30 i els 40, el cultiu de raïm tornà a sofrir un retrocés, degut a la Guerra Civil Espanyola i la posterior necessitat d’obtenir altres productes agrícoles. A partir dels anys 60, el desenvolupament turístic va propiciar que, per una banda, els fills de molts vinaters mallorquins abandonessin el negoci del vi (per invertir en l’hoteleria Vi de la terra Mallorca - Illes Balears - Productes agroalimentaris, denominacions d'origen i gastronomia balear i la construcció) i, per altra banda, que s’incrementés el consum de vins peninsulars, principalment vins a granel molt més barats. Malgrat tot això, en la dècada dels anys 90 es produí una reactivació del sector, gràcies a l’esforç dels viticultors i vinicultors de l’illa, que lluitaren especialment per obtenir una millora de la qualitat del producte final. La major atenció i cura als cultius, així com la renovació tecnològica de les bodegues, varen fer d’aquest període un dels millors moments del sector a Mallorca. Avui en dia, els vins mallorquins compten amb unes característiques singulars, una elevada qualitat i una personalitat reconeguda, que els ha permès obtenir importants valoracions per part dels entesos. Els vinaters de l’illa continuen, mitjançant els seus esforços, perseguint el seu desig d’incorporar el nom de Mallorca dins les zones més selectes productores de grans vins. L’any 2007 es publica l’Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca de 13 d’abril, per la qual es reconeix i es regula la indicació geogràfica “Mallorca” per als vins amb dret a la menció tradicional “vi de la terra” produïts a l’illa de Mallorca.

 

Marc geoclimàtic

 

La zona de producció de raïm, d’elaboració i d’embotellat de vi amb dret a la menció “vi de la terra Mallorca” comprèn tots els municipis de l’illa de Mallorca. Únicament tenen dret a usar aquesta menció els vins elaborats íntegrament amb raïms produïts a Mallorca i envasats a la zona de producció. Geogràficament, l’illa de Mallorca s’organitza en cinc unitats: la Serra de Tramuntana (on es registren les majors altituds, que serveixen de protecció en front dels vents del nord-oest), el Raiguer, el Pla, la Serra de Llevant (amb altituds més moderades) i el Migjorn. El clima mallorquí és típicament mediterrani, amb temperatures molt altes durant l’estiu (superiors als 30 ºC) i moderadament baixes durant l’hivern (rarament inferiors als 5 ºC). En els punts més alts de les muntanyes de la Serra de Tramuntana es produeixen nevades puntualment durant l’hivern. El nivell d’humitat és, en general, molt elevat. Les precipitacions, que solen ser de tipus turmentós, es concentren a la tardor.

 

Varietats de raïm

 

Negres: Callet, Manto negre, Cabernet sauvignon, Fogoneu, Merlot, Monestrell, Sirà, Ull de llebre, Pinot noir i Gorgollassa.

Blanques: Prensal (moll), Chardonnay, Macabeu, Malvasia, Moscatell d’Alexandria, Moscatell de gra menut, Parellada, Riesling, Sauvignon blanc, Viognier i Giró ros. 

 

Característiques del vi

Els vins designats amb la menció “vi de la terra Mallorca” són vins nets, amb aromes franques identificatives de les varietats del raïm de procedència. Els vins blancs són de color groc pàl·lid a daurat; aromàtics, en què predominen les aromes de fruites i/o forals; equilibrats, amplis i frescs. Els vins rosats són de color rosa pàl·lid a rosa ataronjat, brillants i transparents, amb predomini de les aromes primàries. Els vins negres són de capa elevada, amb aroma potent i rics en tanins. La fase aromàtica es caracteritza per la presència de fruites vermelles. En boca són rodons i amb cos. Graduació alcohòlica mínima Vi blanc 10,5º Vi rosat 11,0º Vi negre 11,5º

 

Sistema de control

 

Totes les botelles amb la indicació geogràfica "vi de la terra Mallorca" han d'anar amb un número de control oficial assignat per la Direcció General de Medi Rural i Marí, a la qual correspon el control i la certificació del "vi de la terra Mallorca".

Vi de la terra Mallorca - Illes Balears - Productes agroalimentaris, denominacions d'origen i gastronomia balear
Dades de producció

Any 2016

Superficie de vinya: 740 ha

Cellers: 45

Producció de vi: 26.584  hl

Consell Regulador Vi de la terra Mallorca
C/ Canonge Barcelò, 2 07200 Felanitx
Tel. Tel. 971 16 85 69
Fax: Fax. 971 16 85 69

vtmallorcaigp@gmail.com
Logo Govern