Vins
Vi de la terra Illes Balears

Sembla segur que els romans van ser els primers a importar la vinya i a desenvolupar-ne el seu conreu a les Illes Balears. Ja en el segle I aC, Plini parlà de vins baleàrics fent-ne una comparança amb els millors vins d'Itàlia.

Durant la dominació àrab, i malgrat les prohibicions coràniques, no va desaparèixer el cultiu de la vinya que es va seguir conreant, fins i tot amb els sofisticats sistemes de regadiu inventats pels àrabs. Prova d'això fou que l'àrab Beni Abet va oferir al rei Jaume I, quan va conquerir l'illa l'any 1229, raïm d'excel·lent qualitat. Cal destacar que en el segle XIV, el rei i el capítol de la Seu posseïen a Inca els seus propis cellers, i durant els segles XV i XVI el cultiu de la vinya donà treball a quasi la totalitat dels habitants d'Inca i els seus voltants. Durant el segle XVIII la vinya gaudí d'una època de prosperitat, passant d'una producció de 88.000 hl l'any 1777, a 335.331 hl l'any 1802.

Entre el 1830 i el 1834 es produí un fort retrocés a causa de les difícils condicions econòmiques i la plaga del pugó. L'any 1862 féu acte de presència la plaga de la fil·loxera a França, terra gran productora i consumidora de vi. Per aquesta raó, França es va veure obligada a la importació massiva de vins (d'Espanya i d'Itàlia) per poder-ne afrontar la demanda interna.

D'altra banda, i donats els bons preus i la facilitat de venda cap el mercat francès, la vinya es va estendre ràpidament a les Illes Balears amb la qual cosa es produí, entre el 1865 i el 1890, el període de màxima esplendor del seu cultiu i de la producció de vi a les Balears. En el s. XIX es produïren fortes exportacions cap a França. L'any 1891 sortiren de Mallorca, pels ports de Palma, Portocolom i Alcúdia, un total de quasi 50 milions de litres, principalment en direcció a França i a la Península. La fil·loxera, l'any 1891, deixà abatudes les vinyes de les Illes causant-ne la desaparició, del que era fins aleshores, la principal font de riquesa. D'ença aquest fet, la vinya mai més no ha arribat a assolir l'extensió d'aquest període que va arribar a les 30.000 ha.

El cultiu de la vinya es substituí, principalment, pel de l'ametller, amb la qual cosa quedà reduïda, a principis del segle XX, a unes 5.000 ha limitant la seva producció a una petita quantitat de vi, insuficient per satisfer el consum interior, i amb la conseqüent obligació de recórrer a la importació de vins forans. La repoblació de vinyes s'ha produït lentament, a partir de peus americans que posteriorment han estat empeltats d'altres varietats vinateres. Durant la primera meitat del segle XX l'extensió de vinya oscil·lava entre 5.000 i 8.000 ha, però després de la Guerra Civil Espanyola es produí un lent retrocés en el seu cultiu, a causa de la necessitat d'obtenir altres productes agrícoles. A finals dels anys vuitanta, incentivat per les subvencions comunitàries, s'inicià un important procés arrabassant una multitud de vinyes. Malgrat això, la dècada dels anys noranta suposà, per al panorama vinater de les Illes, un dels seus millors moments, en termes no de quantitat sinó de qualitat.

 

L'esforç dels viticultors i dels vinicultors per la millora de la qualitat, i l'interès dels consumidors pels productes de la terra, han permès situar els vins de les Illes Balears en el lloc que els pertoca. Vi de la terra Illes Balears - Illes Balears - Productes agroalimentaris, denominacions d'origen i gastronomia balear Les característiques geoclimàtiques de les Illes Balears permeten l'obtenció de vins amb unes característiques pròpies, reforçades per l'existència d'algunes varietats autòctones, per la qual cosa l'any 1972, mitjançant el Decret 835, de 23 de març, és reconeix la comarca vitivinícola balear. Durant les últimes dècades, els vins de les Illes han adquirit unes qualitats i una personalitat reconeguda. Prova d'això són les elevades puntuacions aconseguides per alguns vins de les Illes Balears a diferents certàmens, concursos i fires. L'any 2003, mitjançant l'Ordre del conseller d'Agricultura i Pesca de 12 de febrer, es va regular la utilització de la menció "Vi de la terra Illes Balears". L'Ordre de 24 d'octubre de 2006, que derogà l'anterior, va introduir una sèrie de novetats en el Reglament, com és l'autorització de les varietats Pinot Noir, Riesling i Sauvignon Blanc, així com la reglamentació del sistema de cultiu.

 

Marc geoclimàtic

 

L'àrea de producció del raïm i d'elaboració del "Vi de la terra Illes Balears" és el conjunt d'illes que formen l'arxipèlag que els hi dóna el nom. A les Illes Balears es troben, en general, sòls de perfil poc desenvolupat i que manifesten una influència molt marcada de la roca mare. Aquests sòls són rics en sediments calcaris i arens silicis vermells que donen lloc a sòls bruns o vermellosos. El clima balear és una varietat insular del clima mediterrani. Les temperatures són moderades, especialment les mínimes. Les precipitacions mitjanes anuals són molt heterogènies en relació a les distintes èpoques de l'any coincidint, a l'època estival, les màximes temperatures amb les menors precipitacions.

 

Varietats de raïm

 

Negres: Cabernet sauvignon ,Merlot, Sirà, Monestrell, Ull de llebre, Fogoneu, Callet, Manto negre, Pinot Noir

Blanques: Chardonnay, Moscatell d'Alexandria, Moscatell de gra menut, Moll, Parellada, Macabeu, Malvasia Aromática, Riesling, Viognier, Sauvignon Blanc

 

Característiques del vi

 

Predominen els vins negres de cabernet sauvignon, merlot i callet. Són vins amb molt de color i capa. La fase aromàtica es caracteritza per la presència de fruites vermelles.

Són vins amb cos, potents, rics en tanins i aptes per a la criança. Els vins blancs monovarietals de chardonnay i de moscatell són de fama reconeguda. Els vins de chardonnay es caracteritzen pel seu cabal aromàtic, amb notes de fruites tropicals, pinya i plàtan, i en boca són frescs, amples i amb cos, amb un final llarg i persistent. Els "muscats" es caracteritzen per l'aroma floral, amb notes de gessamí i violeta, i en boca són equilibrats i frescs.

 

Graduació alcohòlica mínima

Vi blanc 10,5º Vi rosat 11,0º Vi negre 11,5º L'acidesa volàtil no pot ser superior a 0,8 g per litre, expressada en àcid acètic.

 

Sistema de control

 

Totes les botelles amb la indicació geogràfica "Vi de la terra Illes Balears" han d'anar amb un número de control oficial assignat per la Direcció General de Medi Rural i Marí, a la qual correspon el control i la certificació del "Vi de la terra Illes Balears".

Vi de la terra Illes Balears - Illes Balears - Productes agroalimentaris, denominacions d'origen i gastronomia balear
Logo Govern