Vins
Pla i Llevant

La zona geogràfica que comprèn la DO Pla i Llevant és una de les zones de l'illa de Mallorca amb més tradició vitivinícola, ja que la vinya es cultiva en aquest territori des de la dominació romana. Després del reconeixement, l'any 1993, d'aquesta zona com a comarca vitivinícola es produí un important increment en l'activitat de tot el sector de la zona (plantació de noves vinyes, incorporació de noves varietats, millores en les tècniques de cultiu, etc.), i al mateix temps creixé el nombre de cellers productors de vi i es realitzaren, en els ja existents, importants inversions tecnològiques, que donaren lloc a un augment de la producció i en especial de la qualitat d'aquests vins. En aquest període, de més de sis anys, s'aconseguiren fixar les característiques diferencials dels vins de la zona i la posterior sol·licitud, a la Conselleria d'Agricultura i Pesca, de la denominació d'origen per a aquests vins. La DO Pla i Llevant fou creada l'any 1999. Actualment el reglament de la DO Pla i Llevant s'ha adaptat a les noves disposicions normatives i està regulat per l'Ordre de la consellera d'Agricultura i Pesca d'1 d'abril de 2005, per la qual s'aprova el Reglament de la denominació d'origen Pla i Llevant, el seu Consell Regulador i el seu Organ de Control.  

Zona de producció

La zona de producció acull les zones central i est de l'illa de Mallorca, les quals comprenen els municipis d'Algaida, Ariany, Artà, Campos, Capdepera, Felanitx, Llucmajor, Manacor, Maria de la Salut, Montuïri, Muro, Petra, Porreres, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar, Santa Margalida, Santanyí, Sineu i Vilafranca de Bonany.

Característiques agroclimàtiques

El clima de la zona és de caràcter típicament mediterrani, amb una temperatura mitjana de 17ºC, amb uns hiverns lleugerament freds i estius secs i calorosos. La proximitat de la mar influeix de manera important. La pluviometria oscil·la entre els 400 i els 450 mm anuals i els valors mitjans d'irradiació solar superen les 2.800 hores/any. El sòl està format per roques calcàries (margues i dolomites) que donen lloc a un sòl calcari-argilós, donant a las terres unes tonalitats vermelloses o blanquinoses i amb un pH lleugerament alcalí. Aquestes característiques del sòl permeten un bon drenatge i això, junt amb l'escassa presència de matèria orgànica i la facilitat de penetració radicular, fa que el cultiu dels ceps es realitzi en condicions molt bones.

Condicions de producció

El Reglament de la DO Pla i Llevant estableix la següent relació de varietats aptes per a l'elaboració de vins amb dret a l'ús d'aquesta Denominació d'Origen:

Negres: manto negre, callet, fogoneu, ull de llebre, monestrell, cabernet sauvignon, merlot, sirà, pinot noir i gorgollassa.

Blanques: premsal blanc, parellada, macabeu, moscatell, chardonnay, riesling, viognier i giró ros.

Les pràctiques de cultiu han de tendir a optimitzar la qualitat i l'especificitat dels vins. La densitat de plantació pot oscil·lar en funció dels terrenys, varietats i sistemes de formació, entre 2.500 i 5.000 ceps per hectàrea. La formació i conducció dels ceps es podrà fer en forma de vas o d'espatllera.En el marc de la normativa comunitària, estatal i autonòmica, en determinades campanyes a partir d’estudis tècnics o condicions climàtiques que justifiquin motivadament Pla i Llevant - Illes Balears - Productes agroalimentaris, denominacions d'origen i gastronomia balear la necessitat de regar la vinya, el Consell Regulador pot autoritzar el reg de les vinyes inscrites, cas en què ha d’assenyalar les modalitats i les condicions per fer-ho. S'autoritzarà el reg quan l'estat fisiològic de les plantes així ho aconselli.

La producció màxima per hectàrea està limitada pel Reglament de la denominació d'origen Pla i Llevant, establint-se les següents produccions màximes: Varietats blanques: 11.000 kg/ha, excepte per a les varietats chardonnay i riesling per a les quals el màxim és de 7.000 kg; giró ros 9.000 kg/ha i viognier 8.000 kg/ha.

Varietats negres: 10.000 kg/ha, excepte per a les varietats merlot i cabernet sauvignon que és de 9.000 kg/ha. i pinot noir que és de 7000 kg/ha i gorgollassa 5.000 kg/ha.

La verema es realitza amb la major cura dedicant-ne a l'elaboració dels vins protegits exclusivament el raïm sa amb el grau de maduració adequat i una graduació alcohòlica volumètrica natural mínima del 10 per 100 del volum per a les varietats blanques i 10,5 per 100 del volum per a les varietats negres i del 12 per cent del volum per als vins de licor.

Condicions d'elaboració

Els mosts s'elaboren seguint les pràctiques tradicionals, aplicades amb una moderna tecnologia orientada a millorar la qualitat dels vins. S'apliquen pressions adequades per a l'extracció del most i la separació de la pellerofa, de forma que el rendiment no sigui superior a 70 litres de most per cada 100 kg. de verema.

Característiques dels vins

Cal destacar els vins blancs de raïm chardonnay, amb aromes molt marcades de fruites tropicals així com aromes làctiques i avainillades si han estat fermentats en bótes de fusta. Els moscatells secs ofereixen aromes florals, mentre que els vins frescs procedents de les varietats premsal blanc, macabeu i parellada, presenten aromes de fruites àcides. Quan els vins són fruit de combinacions d'aquestes varietats el resultat és un complex conjunt d'aromes molt frescos al paladar. En els vins negres els diferents tipus de raïm utilitzat permet obtenir uns vins molt interessants, els quals es caracteritzen per la intensitat de color i aromes complexes de fruites. En la boca els tanins són suaus i amb una acidesa equilibrada, que donen en conjunt una sensació de frescor.

Graduació alcohòlica mínima

 Vi blanc 10,5º

Vi rosat 10,5º

 Vi negre 11,0º

Vins espumosos 11,0º

Vins de licor 15,0º

Vins d'agulla 10,0º

Classificació de les anyades

Any 2003 Molt Bona

Any 2004 Molt Bona

Any 2005 Molt Bona

Any 2006 Molt Bona

Any 2007 Molt Bona

Any 2008 Molt Bona

Any 2009 Molt Bona

Any 2010 Molt Bona

Any 2011 Molt Bona

Any 2012 Molt Bona

Any 2013 Bona 

Any 2014 Molt Bona

Pla i Llevant - Illes Balears - Productes agroalimentaris, denominacions d'origen i gastronomia balear
Logo Govern